(Parèntesi)

Finalment, us presentem (Parèntesi).

Video dansa fruit del procés de co-creació.

Punt i seguit del projecte Oncogrrrls. Lloc provisional d’arribada del grup. Creació col·lectiva. Recerca col·lectiva.

Premiat al 1er concurs de video-dansa i transformació Social de Finmatun i el CC. Barceloneta.

Premi: una residència per continuar explorant i creant des del cos. Seguirem.

El millor premi: els aprenentatges i l’experiència compartida.

Quan et diagnostiquen de càncer [de mama], els doctors et diuen: pren-t’ho com un parèntesi a la teva vida. Com si poguéssim aturar la vida.

Un parèntesi. Un ‘corsé’ imposat i fictici alhora.
Com aturar els dimonis interns, l’amor, les lectures dels de fora, les memòries sense sentit, la por, els moviments de les cèl·lules i la sang, les projeccions fútils, les reflexions que ens enriqueixen, l’angoixa de l’espera, la vulnerabilitat, les transformacions dels nostres cossos, les construccions corporals que ens travessen?. Una alliberació, tal vegada, que permet descobrir que el (parèntesi) és la vida mateixa.
Jocs paradoxals del temps i el moviment.

Abril de 2013. Un laboratori de dansa. 8 cossos, algunes diagnosticades i altres no. Totes llegides -construïdes -com a dones/malaltes- per la norma i l’ull extern. Totes afectades. Ens ajuntem per COS-truir la nostra pròpia lectura del trànsit pel càncer. Aquesta peça és el resultat d’un treball de reflexió i pràctica corporal conjunta que qüestiona el sentit i les implicacions d’aquest ‘parèntesi’.

(PARENTHESIS)

Finally, we present (Parentesis)

A video/dance piece fruit from our co-creation process.

A half-way point of the Oncogrrrls’ project. A provisional arrival place for the group. Collaborative creation. Collaborative research.

Awarded in the 1st contest on video-dance and social transformation by Finmatun and CC. Barceloneta.

The award: a residency to continue exploring and creating from our bodies. We will continue.

The best award: our shared learning and experience.

When you are diagnosed with breast cancer, doctors tell you: take it as a parenthesis to your life. As if we could stop life.

A parenthesis, an imposed and false corset.

How can one stop inner demons, love, the readings made on us from outside, nonsense memories, fear, the blood and cellular movement, futile projections, enriching reflections, the anxiety of waiting,  vulnerability, our own body transformations, body constructions that pierce us? Perhaps a liberation that allows us to discover that (parenthesis) is live in its full.

Paradoxical games of time and movement.

April 2013. A dance laboratory. Eight bodies, some diagnosed and other not. All of them read as –constructed- as women/diseased- by the norm and external gaze. All affected. We get together to COS-truct [build with the body] our own reading of the transit through cancer. This piece results from a collaborative embodied reflection and practice that questions the meanings and implications of this ‘parenthesis’.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s